divendres, 4 de juny del 2010
divendres, 28 de maig del 2010
SISTEMA GALILEO
El sistema de navegació per satèl·lit Galileo és una alternativa de la Unió Europea a l'actual constel·lació GPS dels Estats Units i del GLONASS rus. Pren el nom de l'astrònom italià Galileo Galilei i està previst que sigui operatiu al 2010.
Les millores que ofereix Galileo respecte GPS són les següents:
Millor precisió per a tots els usuaris.
Millor cobertura en latituts extremes (nord d'Europa, sud d'Àfrica i Amèrica).
Independència d'un sistema controlat pels Estats Units de cara a finalitats tàctiques i comercials.
El senyal a mès a més inclou la correcció sobre la posició real del satèl·lit.
Galileo és concebut com un projecte civil, destinat a millorar la seguretat en el transport, especialment aeri i naval. GPS en canvi, neix com un sistema tactic militar que posteriorment s'explota comercialment (això sí, després de degradar la qualitat del servei per tal d'oferir molta menys precisió que el d'ús militar).
GPS
El GPS funciona mitjançant una xarxa de satèl·lits que orbiten al voltant de la terra. Quan es desitja determinar la posició, l'aparell que s'utilitza per a això localitza automàticament com a mínim quatre satèl·lits de la xarxa, dels quals rep uns senyals indicant la posició i el rellotge de cadascun d'ells. Sobre la base d'aquests senyals, l'aparell sincronitza el rellotge del GPS i calcula el retard de les senyals, és a dir, la distància al satèl·lit. Per "triangulació" calcula la posició en què aquest es troba. La triangulació en el cas del GPS, a diferència del cas 2-D que consisteix a esbrinar l'angle respecte de punts coneguts, es basa a determinar la distància de cada satèl·lit respecte al punt de mesurament. Conegudes les distàncies, es determina fàcilment la pròpia posició relativa respecte als tres satèl·lits. Coneixent a més les coordenades o posició de cadascun d'ells pel senyal que emeten, s'obté la posició absoluta o coordenades reals del punt de mesurament. També s'aconsegueix una exactitud extrema en el rellotge del GPS, similar a la dels rellotges atòmics que des de terra sincronitzen als satèl·lits.
TELEVISIÓ PER SATÈL·LIT
La televisió per satèl·lit és un mètode de transmissió televisiva consistent en fer rebotar en un satèl·lit de comunicacions un senyal de televisió emès des d'un punt de la Terra, de manera que aquest pugui arribar a altres parts del planeta. D'aquesta manera és possible la difusió de senyal televisiu a zones molt àmplies, independentment de les seves condicions orogràfiques.
Hi ha tres tipus de televisió per satèl·lit: Recepció directa per al teleespectador (DBS), recepció per a les capçaleres de televisió per cable (per a la seva posterior redistribució) i serveis entre afiliats de televisió local.
TELEVISIÓ PER CABLE
Arquitectura d'una xarxa de TV per cable
Les xarxes CATV actuals tenen com objectiu la distribució de multitud de canals de TV, per a això utilitzen una topologia de xarxa basada en quatre parts fonamentals:
-Capçalera: Lloc on es recullen els senyals per a la seva distribució.
-Xarxa troncal o de transport: Transport del senyal des de la capçalera fins als punts de distribució.
-Xarxa de distribució: Línies de cable que duen els senyals des dels punts de distribució fins als nodes.
-Escomesa final: Línia des dels nodes fins als abonats finals.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
