Primera generació (1G): Maduració de la idea. El 1981 el fabricant Ericsson llança el sistema NMT 450 (Nordic Mobile Telephony 450 MHz). Aquest sistema seguia utilitzant canals de ràdio analògics (freqüències al voltant de 450 MHz) amb modulació en freqüència (FM). Era el primer sistema del món de telefonia mòbil tal com s'entén avui en dia.
El 1986, Ericsson va modernitzar el sistema, portant-lo fins al nivell NMT 900. Aquesta nova versió funcionava pràcticament igual que l'anterior però a freqüències superiors (de l'ordre de 900 MHz). Això va possibilitar donar servei a un major nombre d'usuaris i avançar en la portabilitat dels terminals.
Segona generació (2G): Popularització.A la dècada de 1990 neix la segona generació, que utilitza sistemes com GSM, IS-136, iDEN i IS-95. Les freqüències utilitzades a Europa van ser de 900 i 1800 MHz
El desenvolupament d'aquesta generació té com a pedra angular la digitalització de les comunicacions. Les comunicacions digitals ofereixen una millor qualitat de veu que les analògiques, a més s'augmenta el nivell de seguretat i se simplifica la fabricació del Terminal (amb la reducció de costos que això comporta). En aquesta època neixen diversos estàndards de comunicacions mòbils: D-AMPS (EUA), PDC (Japó), cdmaOne (EUA i Àsia) i GSM.
L'estàndard que ha universalitzat la telefonia mòbil ha estat el arxiconegut GSM: Global Sistem for Mobile communications o Groupe Spécial Mobile.
Tercera generació (3G): El moment actual. 3G neix de la necessitat d'augmentar la capacitat de transmissió de dades per poder oferir serveis com la connexió a Internet des del mòbil, la videoconferència, la televisió i la descàrrega d'arxius. En aquest moment el desenvolupament tecnològic i possibilita un sistema totalment nou: UMTS (Universal Mobile Telecommunications System).
UMTS utilitza la tecnologia CDMA, la qual cosa el fa arribar a velocitats realment elevades (de 144 Kbps fins 07/02 Mbps, segons les condicions del terreny).
Quarta Generació (4G): El futur. La generació 4 o 4G serà l'evolució tecnològica que oferirà a l'usuari de telefonia mòbil una amplada de banda que permetrà, entre moltes altres coses, la recepció de televisió en Alta Definició.
Avui en dia no hi ha cap sistema d'aquest nivell que estigui clarament definit, però a tall d'exemple podem fer una ullada als sistemes LTE (Long Term Evolution)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada